El col·lectiu de persones més grans de 45 anys (59%), les dones (57%) i les persones aturades durant més de 12 mesos (54%) són els col·lectius més afectats per l’atur a 31 de desembre de 2021, segons les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu.
Des de La Intersindical ens preocupen, de partida, aquests resultats, ja que posen de manifest la cronificació dels col·lectius tradicionals que pateixen la xacra de l’atur i que, per tant, tenen més dificultats per retornar al mercat laboral o bé quan ho fan és en llocs de treball més precari donat que accepten feines de pitjors condicions laborals per poder tornar a treballar. Considerant els col·lectius afectats, a més, fa més difícil que surtin d’aquest bucle d’atur o bé de llocs de treball en condicions precàries. A més cal considerar que la situació actual del mercat laboral, afeblit per la situació econòmica per la pandèmia, no facilita el futur laboral d’aquests col·lectius.
Ara bé, fent una lectura més profunda de les xifres apareixen altres dades preocupants. Si bé és cert que l’atur registrat ha disminuït durant el 2021, hi ha un seguit de col·lectius on aquesta disminució, així doncs per edats la franja de 30 a 44 anys la disminució de l’atur ha estat inferior que en altres franjes. Tenint en compte que aquesta franja és la que laboralment és més nombrosa és una dada preocupant. També el descens de l’atur és inferior en el col·lectiu de dones (22,9%) que en la mitjana (25,8%).
Des de La Intersindical també ens preocupa el fet que entre l’atur de llarga durada (més de 12 mesos), el 61% siguin dones, el 71% tinguin 45 i més anys i el 88% tinguin un màxim d’educació general.
Després d’aquest anàlisi des de La Intersindical exigim polítiques actives d’ocupació que permetin l’accés a llocs de treball als col·lectius que es detecten més afectats i que a més no poden esperar molt temps a trobar feina.
Per una banda el col·lectiu de persones més grans de 45 anys, no es poden fer polítiques a mig o llarg termini ja que per una banda és evident que necessiten recursos econòmics per viure i no caure en situacions de pobresa i, per l’altra, perquè només les polítiques a curt termini seran efectives en col·lectius on l’edat és rellevant.
En segon lloc les dones, un col·lectiu que necessita accedir al mercat laboral amb una diversitat de polítiques donat que les situacions que afecten a l’atur femení són diverses: atur de llarga durada, un elevat nombre de dones majors de 45 anys i majoritàriament amb un nivell d’estudis general. Aquests perfils impedeixen que les dones en situació d’atur puguin assolir llocs de treball qualificats que permeti assolir una independència econòmica i social. La lluita contra la precarització de les dones al mercat de treball ha de ser una prioritat per a les institucions per evitar altres situacions com són el fet que la pobresa afecta amb més intensitat a les dones, el fet que molts casos de violència de gènere estan associats a la manca d’independència econòmica de les dones, entre d’altres.
Finalment des de La Intersindical exigim solucions per aquelles persones que a hores d’ara ja superen els 12 mesos d’atur, donat que en molts casos s’acosten a la finalització de la prestació d’atur o bé ja no la perceben i això comporta que els recursos econòmics que poden tenir se situen en el marc d’altres subsidis molt minsos de serveis socials o directament se situen en el marc de la pobresa.
Per acabar, des de La Intersindical observem amb preocupació el fet que en els propers mesos s’acosti la finalització dels ERTO que es van aprovar per la pandèmia, fet que provocarà un més que probable tancament de molts centres de treball i, per tant, un increment de persones que s’incorporaran a l’atur, algunes d’elles sense dret a cobrar la prestació corresponent. Cal cercar, abans que això passi, una solució, quantificant el nombre de persones que poden veure’s afectades i avançar-se als esdeveniments.
