El dia 24 de maig, any rere any, recordem la tasca ingent que fan milions de dones per eradicar la violència i per construir xarxes per la pau. És el Dia Internacional de les Dones per la pau i el desarmament. Només des d’una perspectiva de gènere podem explicar com els conflictes armats tenen un impacte clarament diferenciat sobre les dones i els homes. Les violacions i les agressions en els conflictes bèl·lics són sistemàtiques, una de cada cinc dones refugiades o desplaçades pateix violència sexual, i malgrat els tractats internacionals, els culpables disposen de total impunitat. La violència, sovint clarament planificada, és un dels pilars que ha sostingut el patriarcat, com diu Cynthia Cockburn, «les relacions de gènere són, de fet, una part significativa de la gran fotografia del militarisme i de la guerra» i «no només és que l’estructura patriarcal es reforci amb el militarisme, sinó que el militarisme necessita el patriarcat. Donar visibilitat a aquests vincles és imprescindible per a qualsevol anàlisi feminista de la guerra i la pau».
Les dones, des de la mirada patriarcal dominant, han estat considerades com víctimes passives de la guerra i s’ha invisibilitzat la complexitat dels papers que juguen en els conflictes. Als anys noranta es comença a desenvolupar una perspectiva sistemàtica sobre el gènere i els conflictes armats, però ja abans moltes dones havien intentat explicar la guerra des d’una perspectiva feminista. Virginia Woolf ha estat considerada com una de les fundadores del pensament pacifista feminista, amb la seva obra de gran influència Tres Guinees on va posar els fonaments per aquest particular compromís contra la guerra.
En molts països del món, les dones han decidit organitzar-se contra la guerra i aquestes aliances han superat les principals divisions polítiques, ètniques, o religioses. Són moltes les que han estat implicades en l’activisme i han sigut molt rellevants en la solució negociada de molts conflictes armats. Dones de Sierra Leone, Colòmbia, Sri Lanka, Sèrbia, Irlanda del Nord, Somàlia, Xipre i de tants altres llocs, han estat treballant incansablement.
Així, a tall de recordatori imprescindible, l’activisme de les dones jueves i àrabs en favor de la pau a Israel; la Coalició de les Dones d’Irlanda del Nord, catòliques i protestants, que els permetia participar en les converses de pau; a Sri Lanka, les dones tàmils i singaleses que van participar en el subcomitè de gènere establert durant les converses de pau de 2003; les dones somalís que van crear un “nou” clan integrat per dones de diferents clans i que tenia com a objectiu formar part de les negociacions de pau en la Conferència Nacional per la Reconciliació; les Dones de Negre i la Xarxa de dones de Kosovo que van crear la Coalició de Dones per la Pau a Sèrbia i Kosovo.
També cal recordar el paper de les dones pacifistes i antimilitaristes catalanes que van tenir un important paper divulgador i d’activisme social i cultural al llarg del segle passat. Rosa Roig Soler, nascuda al Priorat, pedagoga, republicana i feminista, va ser de les primeres professores d’incorporar-se a l’Escola Normal de mestres de Palma. Defensava un model coeducatiu en l’educació primària com a eix transformador en l’elaboració de la pau futura. Reconeixia el pacifisme com un valor femení que les dones havien d’aportar a l’educació i a la política. En l’àmbit periodístic i literari, Carme Kaar Alfonsetti, nascuda a Barcelona, va dirigir i impulsar la revista Feminal, la primera revista feminista catalana, on hi eren representades diverses veus femenines rellevants de principi de segle. Va impulsar l’associació Acció Femenina, una plataforma on reivindicar els drets de les dones, des dels valors de la igualtat, la llibertat i el pacifisme.
Actualment, per obtenir una mirada des d’una perspectiva de gènere en la construcció de la pau, a Catalunya comptem amb el projecte Dones, Pau i Seguretat, que té com a objectiu donar a conèixer l’agenda Dones, Pau i Seguretat per promoure i sensibilitzar sobre la seva importànciaper a la construcció d’una pau sostenible i inclusiva. Dones, Pau i Seguretat neix de la col.laboració entre l’Escola de Cultura de Pau i la Lliga dels Drets dels Pobles, dues entitats amb una llarga trajectoria en la contrucció de la pau i la igualtat de gènere.
En una anàlisi feminista dels processos de pau, és important identificar el sexisme d’aquests procesos: tant entre els negociadors com entre els mediadors la major part dels participants són homes, i les dones sovint estan poc representades a tots els nivells. La realitat està ben allunyada del que proposa la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada l’octubre de 2000, que ordena la inclusió de les dones en tots els estadis dels processos de construcció de pau, incloent les negociacions de pau.
És per tot això que ens cal denunciar sempre la despesa militar, que augmenta tot i la pandèmia i que, a l’Estat espanyol, representa gairebé un 10% més el 2021. No deixarem de reivindicar aquelles que no es dobleguen davant la violència i la injustícia, que són doblement afectades com a dones implicades ideològicament i per la transgressió que fan del rol tradicional femení. Ens cal construir comunitats que prioritzin la vida per davant dels interessos econòmics del sector armamentístic i militar. Haurem de treballar més activament en la prevenció dels conflictes i educar en el pensament crític i democràtic com alternativa a l’ús de la força i la violència. I visibilitzar, tant com poguem, l’esforç constant de les organitzacions de dones d’arreu del món que treballen per la reconciliació, la solució no violenta dels conflictes i el desarmament.
