L’Índex d’igualtat de gènere, calculat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere i l’Idescat, ens mostra la distància en què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre homes i dones. Aquest índex està compost per 31 indicadors que s’agrupen en dimensions d’anàlisi; treball, diners, coneixement, temps, poder i salut.
Catalunya, amb una puntuació de 72’5 punts sobre 100, es troba en la setena posició per sota de països com; Suècia, Dinamarca, França, Finlàndia, Holanda i Regne Unit. Tot i estar aparentment en una bona situació encara ens queda molta feina, com a societat, per eradicar les desigualtats de gènere.
Analitzem en profunditat però la dimensió Treball ja que és l’eix on com a sindicat incidim i reivindiquem la nostra tasca diària. En l’indicador Taxa d’ocupació equivalent a temps complet observem com hi ha una diferència de -13’1% entre el percentatge dels homes i les dones que gaudeixen d’una ocupació a temps complet. A través d’aquestes dades podem concloure que aquesta desigualtat té com a conseqüència que les dones de classe treballadora tinguin uns sous més baixos i per tant menys independència econòmica. L’esperança de vida de les dones catalanes és de 86’52, major que la dels homes (81’02 anys) tot i així, l’indicador Durada de la vida laboral és major en els homes que en les dones amb unes dades de 34’8 anys per les dones versus els homes una de 38’6.
Analitzant l’indicador: Població ocupada en educació, sanitat i activitats de treball social, ens dona informació clau. Podem constatar la divisió sexual del treball. Hi ha un 22’9% de població femenina ocupada en aquests sectors versus un 6’8 de població masculina. Durant el 2020 i el 2021, és a dir, durant la pandèmia de la Covid-19 aquesta diferència de percentatges ha conduit a una realitat molt dura per a les dones que ocupen aquestes professions. Moltes d’elles han sigut la trinxera contra el virus, patint tot un seguit de precaritzacions laborals. Precaritzacions que ja estaven inertes en aquestes professions, que es van radicalitzar amb les retallades en sanitat i que han augmentat per la falta de pressupost i determinació per part de les administracions durant aquest darrer any. Alhora, aquestes precaritzacions laborals han fet que el fet de ser dona comporti a tenir més perill de contagi i per tan de mort per culpa de la covid-19.
Ser dona de classe treballadora és un perill per la salut.
La feminització de les cures és un altre aspecte fonamental , i un indicador com la Flexibilitat en l’horari laboral per raons familiars o personals ens reflecteix com els homes, disposen de major flexibilitat horària (un 47’4%) tot i no exercir una major càrrega de les cures familiars. Les dones, en canvi, només arriben al 40’2. Podem entendre doncs que les dones a més d’assumir la majoria de tasques de la llar i de cures, ho han de fer, en pitjors condicions laborals.
Observar l’indicador Perspectives professionals ens mostra la possibilitat de promoció dins l’empresa o organització. Amb aquest indicador observem altra vegada que les dones tenim menys possibilitat de promoció [Dones 52’6 vs Homes 56’8] dins les empreses i organitzacions. Però no només això, sinó que encara que un nombre de dones puguin tenir certa promoció professional, la majoria es toparan amb el ja famós, sostre de vidre.
Catalunya, les seves institucions i la societat ha de continuar avançant en la igualtat efectiva entre dones i homes en el món del treball, anem fent passos endavant però encara queda molt perquè les dones de classe treballadora d’aquest país puguin gaudir de les mateixes oportunitats que els homes. De res serveix dotar les institucions i empreses de Plans d’Igualtat si no reverteixen les desigualtats de facto.
Des de la Intersindical valorem positivament les millores, tot i que molt minses en tants anys, d’aquests indicadors, però volem posar de manifest que el centre d’atenció no hauria de ser l’autocomplaença de la feina ben feta sinó que caldria centrar el punt d’atenció en dos aspectes, per una banda el que ens queda per recórrer per arribar a la plena igualtat i, sobretot, és que cal lluitar contra la precarietat i la temporalitat. No estem lluitant perquè les dones siguin igual de precàries que els homes, no estem lluitant perquè les dones tinguin els mateixos contractes temporals que els homes. Volem la plena igualtat d’unes condicions dignes!
