La Intersindical, com a un dels sindicats convocant de la vaga del 8 de març, en el Dia Internacional de les Dones Treballadores, considerem que la vaga d’enguany ha estat més necessària que mai, ja que la pandèmia ha accentuat i visibilitzat les desigualtats ja existents i n’ha generat de noves.
Des de la Intersindical no volem entrar a valorar l’èxit de la vaga en termes de seguiment i els motius són diversos: la pandèmia, l’increment de la precarització i de les desigualtats, els ERTO, el teletreball, la reducció generalitzada d’ingressos i d’altres factors fan pensar que enguany, més que mai, calia convocar una vaga amb independència del seu seguiment efectiu, en termes de persones que han fet vaga, però també que l’efectivitat i l’èxit de la vaga s’ha de mesurar amb altres criteris i no centrar-se en un seguiment numèric.
Des del sindicat republicà valorem la necessitat de la convocatòria d’aquesta vaga en termes de consciència social, ja que de la mateixa manera que es parla de “noves realitats” o “noves vides” com a conseqüència de la COVID-19 considerem que hi ha, per una banda “noves desigualtats” i per l’altra, “més desigualtats”.
Més enllà de les desigualtats que la nostra societat i el nostre mercat de treball tenen de manera estructural i contra les quals cal lluitar, com ara la bretxa salarial i la temporalitat dels contractes. La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat del mercat laboral en relació a les dones, amb una major afectació d’ERTO i d’acomiadaments. També cal remarcar el paper de les dones en tasques de cura i en treball no remunerat, especialment durant la pandèmia i també el fet que les ocupacions essencials durant la pandèmia són més feminitzades, però no necessàriament més reconegudes.
Des de la Intersindical considerem que les primeres mesures que cal prendre en matèria laboral ja durant la pandèmia però sobretot quan finalitzi s’hauran de centrar en lluitar contra les desigualtats existents i que la COVID-19 han accentuat: les dones no podem viure una doble precarització, una fruit de la pandèmia i una segona per ser dones.
Així doncs, considerem que l’èxit de la vaga l’hem de mesurar posant de manifest aquestes desigualtats que provenen de la pandèmia i, conjuntament amb les ja existents, lluitar i erradicar-les i començar a posar sobre les taules de negociació la sortida de la crisi social, laboral i econòmica amb perspectiva de gènere.
