En la Prevenció de Riscos Laborals es denomina factors Psicosocials a aquells factors de risc per a la salut que tenen el seu origen en l’organització del treball i que poden generar respostes de tipus fisiològic, emocional, cognitiu i conductual. O dit d’una altra manera, que poden generar estrès i que poden ser precursores de malalties en funció de la intensitat, freqüència i/o durada a la seva exposició.
L’exposició laboral a aquests factors ha estat identificada com una de les causes més importants d’absentisme laboral per motius de salut i s’ha pogut relacionar amb malalties cardiovasculars, mentals i problemes musculoesquelètics.
Segons una investigació de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i Eurofound, que ha analitzat el teletreball i els seus efectes en el mon laboral, hi ha diferents factors que s’han vist agreujats a causa d’aquesta nova manera de treballar. Tot i que també s’han trobat factors positius, com ara una major autonomia i major flexibilitat en l’organització del treball, s’ha vist un impacte de l’excés d’hores de feina en problemes com l’estrès o l’insomni. També és veritat que s’han vist diferències entre els països estudiats, depenent del temps establert com a laborable, la cultura i els rols de gènere.
Però no només podem trobar un augment de l’exposició als factors de risc en l’àmbit del teletreball, també el treball presencial, amb tot el què ha suposat de nou per a moltes treballadores i treballadors, ha suposat un factor d’estrès afegit a la situació de confinament: falta d’equips de protecció individual (EPIs) en condicions, desinformació i desconeixement del mecanisme de contagi del virus, sensació de vulnerabilitat a causa d’aquest desconeixement…
Si a causa de la desigualtat en l’àmbit laboral i a l’assumpció de rols en l’àmbit familiar l’exposició a aquests factors Psicosocials ja és diferent entre dones i homes, la situació de pandèmia no ha suposat cap canvi al respecte.
Si consultem el dossier “L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades” de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, els rols de gènere establerts s’han mantingut durant la pandèmia, no suposant cap canvi significatiu en el repartiment de les tasques de cura i de la llar. A l’hora de valorar si el teletreball ha suposat una millora en la conciliació dels horaris de treball amb el temps personal, els homes han estat més d’acord que les dones en un 4,8% dels casos. Segurament d’aquí podem extreure que la dificultat per a diferenciar el límit entre les hores de treball i les personals ha augmentat encara més l’estrès que suposa la doble, o triple jornada, que ja de manera habitual han de realitzar les dones al ser les principals responsables de les feines de cures i tasques de la llar.
Si pensem en l’àmbit presencial, un dels sectors que per causes evidents ha patit més ha estat el sanitari. Sector molt feminitzat, s’han augmentat jornades fins a les 12h, en molts centre de treball els protocols han anat canviant a mesura que es tenia més informació sobre la transmissió del virus i, sobretot a l’inici de la pandèmia, s’ha hagut de treballar en condicions insuficients pel què fa als EPIs. Tots ells factors coadjuvants a augmentar l’estrès i l’ansietat.
Així doncs, se’ns continua presentant el repte de fer front a aquestes diferències d’exposició als factors Psicosocials, més encara en el moment que estem vivint. Serà molt important no descuidar l’observatori de gènere en el teletreball, ja que treballar des de casa no suposa haver de continuar carregant amb el pes de les tasques de cures i de la llar, així com vigilar l’efecte del treball presencial en la salut de les dones en àmbits com ara el sanitari o de l’ensenyament, sectors majoritàriament femenins i que, a causa de les retallades, s’han vist treballant en plena pandèmia en condicions que només fan que augmentar l’estrès i l’ansietat minvant la salut de les dones.
