La Sectorial d’Educació de la Intersindical continuem denunciant les violències, discriminacions i desigualtats estructurals que patim les dones en el món laboral com a conseqüència del model patriarcal de relacions socioeconòmiques, culturals i polítiques i que la pandèmia no ha fet més que agreujar-les en molts casos. Aquest model neoliberal que es basa en un discurs extremament individualista vol amagar l’abús del treball de les dones i una situació d’injustícia permanent.
En els centres educatius, com a importants agents de socialització, no només es reprodueix la ideologia dominant sinó que és essencial en la seva construcció. El sistema de rols i estereotips regeixen les dinàmiques dels centres educatius. Volem ser una institució que tracta tothom igual i tenim la creença que, realment, és així. Només una reflexió crítica cap a la nostra activitat docent ens mostrarà la petjada sexista en els materials que fem servir, en l’ús del llenguatge, la desigual ocupació dels espais dels centres i de les activitats en el lleure, la inexistència d’una educació afectivosexual o l’estereotipada formació professional. La mirada cap a la pròpia formació ens posa de relleu les mancances de coneixements al voltant de les dinàmiques de gènere que hem tingut inicialment, així com la inexistent formació continuada sobre el tema.
La docència, una professió clarament feminitzada, necessita incorporar les pedagogies feministes que, com altres pedagogies emancipadores, deconstrueixen i qüestionen les relacions de poder amb l’objectiu de la transformació social. Més enllà de la pràctica coeducativa, aquestes pedagogies -així, en plural- porten a reivindicar una educació interseccionada pel gènere, la classe social, l’origen ètnic o cultural. Algunes característiques compartides podrien ser: la sensibilització envers els problemes socials, el desenvolupament de l’esperit crític, la denuncia de la injustícia social i les pràctiques participatives i emancipadores. Es tracta de donar eines a l’alumnat per enfrontar-se de forma crítica al patriarcat existent i les seves formes de discriminació i violència i que, empoderats, puguin desenvolupar-se de forma lliure com a persones.
N’hi haurà prou, amb aquests canvis pedagògics en el marc educatiu? És clar que necessitem més canvis socioeconòmics i tenim pressa, cal el compromís de tots els agents educatius i bastir projectes comunitaris que impliquin diferents actors socials. Els canvis polítics van en una bona direcció però són, encara, insuficients. El Govern va aprovar el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022, que conté 326 actuacions a favor de la igualtat efectiva de dones i homes en aquest període. El Pla inclou 6 eixos d’acció, el primer dels quals és l’eix d’acció definit com a Coeducació i promoció de valors i models igualitaris. La Generalitat de Catalunya, en la seva pàgina de xtec, defineix els conceptes coeducació i igualtat de gènere de la forma següent:
La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, potenciant així la igualtat real d’oportunitats.
La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.
Una bona acció coeducadora tant a nivell de centre, com d’aula i entorn és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.
En l’àmbit educatiu, també l’any 2020, destaca el Projecte Coeduca’t: Programa de Coeducació i perspectiva de gènere en el currículum, adreçat a l’alumnat, el professorat i les famílies, tant en educació infantil i primària com en educació secundària i a través del qual s’estan formant els docents. El Departament d’Educació va anunciar que aproximadament en dos cursos tots els centres educatius tindran, com a mínim, un referent en educació afectiva i sexual. L’eina fonamental dels centres educatius a l’hora de dissenyar entorns de convivència positiva d’aprenentatges coeducatius és el projecte educatiu de centre (PEC), que ha d’incorporar el model pedagògic coeducatiu i l’educació afectivosexual. El Departament ha ordenat també a la inspecció que inclogui la lluita contra la violència de gènere en el Pla director de la inspecció 2021-2026.
El conseller Bargalló va defensar que la coeducació és una “línia estratègica” del Departament per tal de “trencar tabús i actuar on sovint s’ha mirat cap a una altra banda” i que les escoles han de ser “segures” i no permetre que actuacions d’abusos i maltractaments quedin impunes. Lamentablement, hem estat testimonis com durant massa anys s’han silenciat moltíssims d’aquests casos. D’altra banda, és evident que falten canvis legals sobre què s’ha de fer davant d’un presumpte cas d’abusos. El problema, segons denuncien les entitats i els col·lectius feministes, és la manca d’un règim sancionador per garantir l’aplicació pràctica de les normatives.
Una acció coeducadora és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció de relacions abusives. Empoderades, hem d’anar més enllà de normes i recursos encara molt insuficients per fer efectius projectes comunitaris en què l’acció coeducadora es faci efectiva tant a nivell d’aula, de centre i d’entorn. Un exemple inspirador és el de Cardedeu Coeduca que, durant quatre anys, ha impulsat el seu Ajuntament per fer polítiques d’igualtat amb perspectiva de gènere a través de la formació i empoderament dels claustres, l’alumnat i les famílies. Aprofundint en el projecte, ara es marquen altres reptes com incorporar la perspectiva interseccional o consolidar-se fora de l’escola a d’altres àmbits del municipi.
Si amb la coeducació volem guanyar un futur, comencem per reclamar qüestions tan fonamentals com que la formació en perspectiva de gènere i coeducació hauria de ser “obligatòria” i no només per als docents sinó per a tota la comunitat educativa. És necessària la incorporació en el currículum d’una educació afectivosexual. I dotar totes aquestes reformes dels recursos necessaris.
I volem guanyar un futur, el d’una Catalunya lliure i de persones lliures.
Comissió igualtat. Secretaria Educació
