La crisi sanitària ha tingut un fort impacte en l’ocupació femenina. Aquesta afectació va ser especialment significativa al principi de la crisi sanitària, ja que afectava les feines menys estables, sovint ocupades per dones. Tanmateix, en el darrer trimestre de l’any, les dones han mostrat una evolució més favorable; segones les dades de l’EPA del quart trimestre de 2020, publicades per l’Observatori del Treball, la població activa femenina ha crescut novament (+2,1%), de manera que s’ha recuperat el nivell de població activa previ a la crisi. En termes interanuals, hi ha 8.500 dones actives més que a la fi de 2019 (+0,5%).
Tot i que la taxa d’activitat femenina de 16 a 64 anys se situa en el 74,6% i redueix el diferencial amb la masculina (a 6,6 punts), l’atur femení (15%) es manté per sobre del masculí (12,9%) a Catalunya (en part, gràcies al creixement de la seva població activa). El guany d’ocupació femenina en el trimestre, però, ha estat més fort en el treball a temps parcial (+5,8%), que concentra el 90% de l’augment d’ocupació femenina, i entre les assalariades amb contracte temporal (+3,9%), és a dir, en un tipus de treball més pensat per fer un suport extra o cobrir necessitats puntuals de demanda.
Per tipus de jornada, l’ocupació femenina a jornada parcial és la que cau més acusadament (-8,5%) respecte de finals de 2019. En moments de reestructuració de personal, s’acostuma a prescindir primer de l’ocupació parcial i, a més, cal tenir present que els sectors més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia són sectors amb molta presència del treball parcial, com l’hostaleria, els serveis personals o el sector cultural. La taxa de parcialitat femenina se situa en el 21,5%; 14 punts per sobre de la masculina (7,6%).
Quant a l’ocupació assalariada femenina, ha descendit amb més força la que es troba ocupada amb un contracte temporal (-7,9% interanual) que la que treballa amb contracte indefinit (-2,3%); s’evidencia, novament, que la crisi sanitària ha afectat més a les feines menys estables. Per activitat econòmica, l’hostaleria, les activitats culturals i esportives, altres serveis i les activitats immobiliàries, professionals i tècniques són les que perden més ocupació femenina respecte d’un any abans. Atenent al tipus d’ocupació, els grups en què disminueix més l’ocupació entre les dones són les ocupacions elementals, les persones treballadores de restauració, serveis personals i venedors i les tècniques i professionals científics i intel·lectuals.
Les dades també mostren com l’impacte dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) és una mica superior entre les dones, atès que el 5,4% de les dones afiliades a la Seguretat Social es troben en ERTO en finalitzar l’any 2020, davant del 5% dels homes.
