La crisi de la Covid-19 està provocant un fort impacte social i econòmic a escala global, més enllà de les conseqüències que ha tingut sobre la salut de les persones. Segons l’estudi “L’impacte econòmic de la crisi de la Covid-19 en perspectiva de gènere”, publicat per la Generalitat de Catalunya el passat mes de juny, el sector terciari, que ocupa un 54% de dones (segons l’EPA del 2020) és el que patirà uns efectes més profunds. Dins del sector serveis, hi ha alguns sectors com els serveis d’allotjament o la restauració amb una ocupació pràcticament paritària. Però n’hi ha d’altres clarament feminitzats, com ara el comerç al detall, en què la normalització de l’activitat no està assegurada a curt termini. La crisi de la Covid ha tingut un impacte diferenciat en les dones, que pot haver suposat un retrocés en la igualtat de gènere, implicant una sobrecàrrega laboral i emocional.
El sotrac econòmic que ha suposat la crisi sanitària ha afectat a un nombre molt gran de llars. Segons el CEO, al mes d’abril el 45% de les dones entrevistades responien que s’havien reduït els ingressos a la seva llar, mentre que aquest percentatge per als homes era del 37%. A més a més, un 11% de les dones enquestades declaraven que durant l’últim mes la seva situació econòmica havia empitjorat molt. Aquestes xifres concorden amb el fet que el percentatge de dones que declaraven estar en situació d’ERTO era més elevat (16 % dones enfront 14% homes) i també era més elevat el percentatge de dones que havien estat acomiadades (3,3 % enfront 2,8 %). També preocupava en major mesura a les dones la manera com s’arribaria a finals de mes. El percentatge de dones que declaraven que arribarien a finals de mes amb algunes o moltes dificultats era més elevat que el dels homes.
L’altre protagonista de la crisi, el confinament, no ha comportat grans canvis en el repartiment de les tasques de la llar, tot i que ara els homes passen més temps a casa. El 61% de les tasques domèstiques i les cures les duien a terme les dones mentre que el 39% les feien els homes. Les mares declaraven dedicar a aquesta activitat unes 4 hores diàries, mentre que els pares hi dedicaven 3 hores. Les mares, a més, s’ocupaven majoritàriament de l’educació dels seus fills mentre les escoles eren tancades, fet que dificulta enormement la productivitat de les dones i que podria perjudicar-les en el moment de donar continuïtat a aquesta modalitat de treball.
La major sobrecàrrega que suposa per a les dones la compatibilització del teletreball amb les tasques de la llar i la cura dels familiars pot tenir un impacte considerable sobre la salut de les dones, ja que durant el confinament les dones han tingut més preocupacions i malestar psíquic que els homes.
Leave a Reply
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.