Els protocols de gestió de les violències masclistes a l’entorn laboral

L’assetjament  masclista  a les empreses, en qualsevol de les seves manifestacions – assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere- sempre suposa una agressió cap a la dignitat de les persones treballadores, però a més a més, aquest tipus de violència perpetuen una sèrie de discriminacions estructurals molt nocives als entorns laborals i no és tolerable des d’una perspectiva política de transformació social. És per aquest motiu que l’erradicació d’aquestes violències ha de situar-se en l’agenda de qualsevol organització sindical de manera prioritària.

Tal i com estableix la Llei Orgànica 3/2007 de març per a la igualtat efectiva de dones y homes, tota organització ha de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Però hi ha una lluita real contra el masclisme a les empreses?

La legislació vigent obliga a dur mesures de sensibilització, prevenció, detecció i abordatge de situacions d’assetjament així com a arbitrar canals de denúncia d’aquestes situacions, mitjançant Protocols específics, entre d’altres. A l’hora, cada vegada, les persones treballadores compten amb major consciència pel que fa a la gravetat d’aquestes qüestions.

Les organitzacions sindicals, a través del posicionament actiu per a la sensibilització i la formació de persones de referència a les comissions d’igualtat i comissions negociadores dels Plans d’Igualtat a les empreses, o la creació de protocols  als entorns d’activisme propis, esdevenen subjectes protagonistes del canvi cap a entorns laborals més lliures.

Malgrat la bona voluntat, encara es donen diversos obstacles que, molt sovint, impedeixen poder gestionar situacions d’assetjament sense que suposi un desgast per a totes les persones que participen del procés de resolució.

Entre les principals dificultats es troba el fet de comptar amb protocols abstractes, elaborats exclusivament per a complir amb la normativa legal vigent però amb escasses orientacions pràctiques sobre el procediment a seguir.

Una segona dificultat, encara més greu des del punt de vista polític, és l’absència de perspectiva de gènere, tant en el disseny d’aquest processos com de les persones que hi participen. El component estructural de l’origen de les violències masclistes, provocat per un sistema capitalista i patriarcal, de vegades passa desapercebut a les plantilles, normalitzant certes conductes, individualitzant i personificant les situacions, negant un caràcter col·lectiu i social del problema.

És per aquest motiu que les organitzacions que representen a la classe treballadora han d’apostar de manera molt forta i decidida per a un treball profund i una transformació cultural a les seves bases, i per una sensibilització i formació que doti a les persones de les eines necessàries per a una negociació col·lectiva realment feminista i transformadora.

Mari Villar Roncero
Consultora i formadora en igualtat, gènere i feminismes