La Generalitat de Catalunya va publicar al mes de juny l’informe ‘L’impacte econòmic de la crisi de la Covid-19 en perspectiva de gènere‘. El document analitza dades rellevants sobre com ha afectat a les dones la primera onada de la pandèmia. Una crisi sanitària que ha fet que la conciliació de la vida personal, laboral i familiar sigui més complicada atès que les llars han hagut d’assumir internament tasques domèstiques que abans s’externalitzaven, com l’educació, les cures o les feines de la llar. A l’augment d’activitats domèstiques s’hi suma el fet que una part important de la població ha teletreballat i això ha fet que moltes famílies haguessin de treballar amb els infants a casa.
La pressió a la qual han estat sotmeses les famílies (per l’augment de càrrega domèstica i familiar, i el teletreball) ha estat més intensa en el cas les dones per diversos motius. D’una banda, les dones són, habitualment, les principals encarregades de les tasques domèstiques i de les cures dels familiars dependents. A Catalunya, segons el CEO, durant el confinament han estat preferentment les mares qui s’han ocupat de l’educació dels fills i, malgrat que diverses enquestes detecten un lleuger equilibrament en el repartiment de les tasques domèstiques entre homes i dones durant aquest període, les dones segueixen fent-se càrrec de la major part de tasques de la llar. D’altra banda, des de l’inici de la crisi de la COVID19, el teletreball ha estat més estès entre les dones (51,4 %) que entre els homes (49,9 %). Tot i que aquesta modalitat de treball pot ajudar a conciliar la vida familiar i professional, en l’actual situació genera una sobrecàrrega domèstica per a les dones, que té repercussions sobre la salut mental. Els problemes de conciliació s’agreugen en el cas de les llars monoparentals, al capdavant de les quals hi ha una dona en la majoria dels casos (el 79,9%). Un altre col·lectiu femení que ha vist agreujada la seva situació de vulnerabilitat és el de les dones maltractades, que han hagut de quedar-se tancades a casa amb els seus agressors. Des del 16 de març fins el 30 d’abril, el nombre de trucades diàries a l’Institut Català de les Dones va augmentar un 88%.
A més a més, les dones també es troben en una situació de desavantatge en aquesta crisi ja que l’economia submergida destinada a les cures i a les tasques domèstiques està ocupada per un 96% de dones, de les quals un 42% són migrants, moltes d’elles en situació administrativa irregular, que no només s’han quedat sense feina sinó que no tenen accés a ajudes públiques. La situació de precarietat i desprotecció que pateixen una bona part de les treballadores de la llar migrades que es troben en situació administrativa irregular, posa de manifest la necessitat de regularitzar la seva situació administrativa (juntament amb la d’altres persones migrades) per poder garantir els seus drets laborals i socials.
D’altra banda, la crisi sanitària també ha tingut un impacte de gènere pel fet que hi ha una major proporció de dones que d’homes ocupades en els sectors que han treballat a primera línia de la crisi sanitària, com el de les cures en residències (84,3% d’ocupació femenina) i el de les activitats sanitàries (73,9%). Aquest últim, on hi treballen quasi 200.000 persones, és un sector molt feminitzat que ha patit un alt percentatge de contagis (el 17,4% dels infectats eren personal sanitari), desenvolupat tasques essencials durant la crisi sanitària.
Un altre sector amb un percentatge elevat d’ocupació femenina és el dels serveis socials amb allotjament, que inclouen entre altres, les activitats de serveis socials amb allotjament a persones grans i persones amb discapacitat física. En aquest sector el 84,3 % de les persones afiliades són dones. Es tracta d’un sector que ha augmentat la seva actuació, esdevenint un sector essencial; això explica que s’hagi vist molt poc afectat en termes d’ERTO.
En el curt termini, segons el CEO, la pèrdua de feina ha afectat més a les dones que als homes (alguns sectors com el comerç al detall és possible que no es recuperin del tot: el 62,2 % de les persones ocupades el març eren dones). Entre aquelles persones que continuaven treballant, en el cas dels homes, eren més els que seguien assistint de manera presencial als seus llocs de treball, mentre que en el cas de les dones, eren més les que treballaven des de casa. Si el teletreball acaba consolidant-se, podria contribuir a reduir la bretxa de gènere ja que, segons dades de l’EPA, el percentatge de persones que teletreballaven era superior en els homes (54,9%) que en les dones (54,1%). I la diferència entre gèneres era més elevada en les persones que declaraven treballar ocasionalment des de casa (el 61,7 % eren homes i el 38,3 % eren dones). Aquesta fórmula de treball era particularment rellevant a les llars amb fills, sobretot en aquelles llars que tenien dos o més fills.
Durant les primeres setmanes de confinament, invariablement les dones van ser les que van teletreballar més, i aquesta diferència s’ha anat eixamplant a mesura que el confinament s’allarga. A mesura que avança l’estat d’alarma, cada cop són més els homes que declaren que van tornant presencialment a la feina. Malauradament, les dones no només es queden més a casa teletreballant sinó que també s’observa que són les que en major nombre les que estan a casa sense treball remunerat. Això suggereix que a mesura que es vagin relaxant les mesures de confinament, podrien ser les dones les que acabin quedant-se més a casa, ja sigui per teletreballar o perquè han perdut la feina.
Finalment, l’informe recomana que, més enllà de facilitar l’opció del teletreball, les empreses i l’Administració haurien de facilitar l’adaptació de la jornada, la flexibilitat horària i les jornades laborals més compactades.
Leave a Reply
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.